De com canvia l’audiència, de la crisi de la veritat i del salt de xatbots → agents.
No farem “què és la IA” ni “com fer prompts”. Això ja és passat.
Cada bloc comença amb una frase gran, i després el despleguem amb 2–3 idees clares.
La gent ja no descobreix: consulta.
La veritat es consumeix per fluïdesa.
Tot sona correcte… i igual.
Share of answer.
Un agent no contesta: opera.
Agents amb control (OpenClaw).
I la consulta canvia el poder.
No és una opinió: és un canvi d’hàbit. I l’hàbit defineix els guanyadors.
Font indicada a la diapositiva: Semrush / Similarweb / Exploding Topics (gen–feb 2026).
Quan preguntes, no busques contingut. Busques una sortida.
Titular → web → lectura.
La marca guanyava per presència.
Pregunta → resposta.
Guanya qui és més útil i més creïble.
I la fluïdesa no és una prova.
Abundància → síntesi → simulació.
Més contingut del que cap humà pot validar.
Respostes “promig” que sonen definitives.
Fake evidence: àudio, captures, cites, identitats.
Això és marca editorial, no burocràcia.
La diferència es dilueix.
Democratitza l’accés. Però homogeneïtza la veu.
La interfície decideix què surt com a resposta.
Guies, context i criteri. Això és el que l’audiència no vol delegar del tot.
De text a processos.
No és “escriure millor”. És operar millor.
Escaleta + angles + preguntes + dades.
Clips + títols + copies + publicació (aprovació humana).
Temes locals + alertes + fonts.
Risc: automation bias (creure-s’ho perquè sona bé).
Solució: responsabilitat editorial + verificació.
Workflows, eines i checkpoints humans.
Traçabilitat, límits i aprovacions. L’humà decideix.
Del programa a 10 clips sense perdre estil.
Docs, web, missatgeria, recerca.
Fonts, privacitat, validació.
Competim per criteri, context i humanitat.
Q&A · Preguntes